divendres, 6 de juny del 2014

Acabar o venir de

Ara que fa uns anys que vaig estudiar francés he descobert moltíssimes coses que hauria d'haver aprés d'aquest idioma en la facultat de filologia catalana. Mentre he estat aquests anys a l'escola oficial d'idiomes amb el francés he acabat d'assumir que és fonamental en els nostres estudis de català tenir uns coneixements abundants de francés (d'occità seria també fonamental, però de moment això només és a l'abast a Lleida). Per tant, no només l'anglés, sinó que el francés hauria d'estar present en el currículum d'assignatures, més si els estudiants pretenen encarar la formació en la gramàtica històrica o comparació de llengües (i si em colleu, per què no, treballar en l'ensenyament secundari))

Bé, tot aquesta introducció és per a comentar una cosa que he aprés del francés i que he trobat en occità ara que llig  sovint el Jornalet. En una notícia d'aquest diari he trobat la perífrasi següent, venir de: Lo mesadièr provençal ven de publicar una analisi detalhada amb de resultats inquietants. Aleshores, el francés i l'occità tenen aquesta perífrasi que traduïda al català podria ser acabar de: El mensual provençal acaba de publicar una anàlisi detallada [del descens de l'ensenyament de l'occità] amb resultats inquietants.

El meu dubte és, com és que la nostra llengua no fa servir actualment aquesta perífrasi, si atenem el caràcter gal·loromànic de la llengua? Fussant en el diccionari del DCVB he trobat que Verdaguer empra venir de i és qualificat de gal·licisme: indica una acció realitzada ara mateix, en el moment de què es parla; cast. acabar de. Des de que són apagats els volcans olotins que venim d'anomenar, Verdaguer Exc. 62. Però també esmenta acabar de en un exemple de Verdaguer: Unit per la prep. de amb un infinitiu, pot significar ‘haver-se fet recentment’ l'acte que el verb subordinat indica. Rosa que'l sol acaba d'esbadellar, Verdaguer Flors 70. Tanmateix no diu que és un castellanisme. ¿Hem de suposar, doncs, que el català ha creat la perífrasi d'immediatesa a penes uns segles ençà, i que coincideix amb la del castellà? O l'ha copiat i, doncs, amb la del castellà ja ens va bé i la del francés (i occità) cal bandejar-la?

Certament, molts dubtes.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

"venir de" se fa servir amb tota normalitat en septentrional, i no hi ha cap raó perquè no sigui acceptada en l'estàndard. Filant menys prim s'accepten fórmules molt més poc catalanes al diccionari de l'IEC o l'AVL

dospoals ha dit...

M'imagine que en septentrional es deu usar aquesta perífrasi i que allí la trobareu natural. Ací al sud no s'utilitza en el parlar col·loquial, sí en els mitjans de comunicacions, potser per aquesta influència del francés. La quimera que tinc és que si el català deçà el Pirineu l'empra no és justament per la continuïtat per dellà, sinó per influència de les traduccions del francés.

També el text volia plantejar el dubte d'aquest fenomen: venir devia ser un gal·licisme (i potser caldria rebutjar-lo) i acabar ¿què devia ser? mot tradicional o castellanisme? (i siga l'u o l'altre, acceptar-los?).

Certament, el català sempre a dos aigües: els del sud que no coneixen bé els del nord.

Anònim ha dit...

Una bona part de les estructures franceses presents a Occitània i Catalunya del Nord no són pas gal.licismes ni francesades. Tot s'ha d'estudiar i documentar. En general si una fórmula hi és en occità, és bin signe de genuïnitat en català

dospoals ha dit...

Si és a les dues llengües (francés i occità) pot passar dues coses: o que siga genuí del tronc gal·loromànic (i doncs, en català és correcte també) o que siga una interferència del francés (com i siga una interferència lingüística).

Al capdavall, el problema resta en el fet que cal estudiar i documentar i jo no m'hi trobe en una situació favorable. Amb la qual cosa, tot són dubtes.

De retruc, és curiós com tracten el tema els nostres diccionaris.

Anònim ha dit...

Venir + adj. (Venir boig) per Esdevenir o Fer-se, ja l'empra Llull i és vivent sobretot en rossellonès i occità, té un paral·lel en Tornar (tornar boig), que modernament fora de Mallorca és *tornar-se

dospoals ha dit...

Moltes gràcies per la informació.

Free counter and web stats