En llegir la revista Llengua nacional, hi ha un article que repassa paraules incorrectes en català i n'hi dóna un equivalent normatiu. En una d'aquelles indica que agobio és incorrecte, i que cal emprar atabalament i estrés. Xica! Ves per on, recomanen utilitzar un anglicisme: stress... això sí catalanitzat (malgrat que vinga del llatí strictus). Ja embrutats, podrien permetre la paraula agobi, un castellanisme catalanitzat (malgrat que vinga del llatí gybus).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
"Estrés" és un mot usat en totes les llengües modernes de cultura i omplí un buit que hi havia en la terminologia mèdica. Era, doncs, del tot necessari perquè "atabalament" no és ben bé la mateixa cosa. "Agobi", vinga d'on vinga, no ens cal per res. Ara, en català normal i "popular" es diu "estic atabalat" i no pas "estic estressat". També diem "en dóna un equivalent normatiu". Un salut.
Totes les llengües són de cultura, tot i que molts dels seus parlants no ho siguen gens, i això també pot angoixar, aclaparar, marejar o carregar bona cosa. ¿Calia estrés? Doncs, ni més ni menys que si n'haguérem fet servir una altra, com ara agobi, és clar (que sí que es fa servir, per cert).
Es fa servir per persones altament castellanitzades, és clar que sí !!
Estrés i agobi signifiquen en l'àmbit popular (deixe de banda el mèdic) si fa no fa el mateix; tanmateix, des del meu punt de vista, fredament, el primer, per ser anglés té més perdó que el segon, que ve del castellà. Ço que no m'apanya és el "perdó" que feia l'article de Llengua Nacional.
Corregisc l'error: n'hi dóna un equivalent normatiu.
Al remat, caldria veure de quina manera les altres llengües modernes i de cultura han actuat amb aquest estrés; és a dir, potser tenien un atabalat, un angoixat, un marejat en la llengua pròpia, però s'ha vist desplaçat (i acceptat normativament) per aquest anglicisme: globalització tot açò i allò...
Potser totes les llengües són de cultura, però n'hi ha que ho són més. S'ha traduït, per exemple, la Divina Comèdia a tots els idiomes del món? Sospite que no. En segon lloc n'hi ha prou d'escriure "en dóna un equivalent", no emboliquem més la troca badant amb els febles. I en tercer lloc, "angoixat" no significa "estressat". Un atac d'angoixa (i no pas d'ansietat, com diuen a Corral Nuez), no significa "estar estressat". "Agobi" és un castellanisme flagrant, això és tot.
Per a mi, flagrant (i espai amb el significat de la parauleta i les frases fetes que se'n fan, que també seria menester estudiar-la) és tant agobi com estrés quan no parlem amb termes mèdics: l'u és en castellà i l'altre en anglés.
Em podries explicar les fonts lexicogràfiques en què et bases per defensar "agobi"? Vaig usar "flagrant" amb el sentit de "manifest" o "evident". No em puc acabar que escrigues en la mateixa frase "apanyar" i "ço que". Tens un domini de l'estilística i de l'idioma molt particular.
Que jo sàpia en aquest text no defense fer servir agobi. Ço que pretenc és fer una comparació de paraules i de perdons: rebujtar agobi (castellà) per acceptar estrés (anglés) en el parlar pla. Com ja he dit adés, alguns cauen en gràcia i uns altres no. Al remat, jo no empraré agobi.
Pel que fa a flagrant, ja m'imagine que és en aquest sentit, però no em fa bona planta. Jo hauria usat evident o manifest (i flagrant ho hauria posat -ho hauria deixat- en un text jurídic, que és d'on ve).
Preferim un anglicisme internacional i reconegut en terminologia mèdica, més tost que un castellanisme bastant rar i recent. Visió nacional fora del marc estret de la "pell de brau"
Podem acceptar un anglicisme (i d'àmbit internacional) sense cap problema, però ço que no em m'acaba d'apanyar és la raó que es dóna a la revista. Perquè vist fredament, les dos són interferències, i una sembla que és més simpàtica que l'altra.
Publica un comentari a l'entrada