dilluns, 11 de març de 2013

Dels tipus de llenguatge

És ben habitual trobar escrits que enraonen del tema del llenguatge sexista. Hi ha entrat tothom a comentar-ho: els polítics, filòsofs, lingüistes, etc. El fet cert és que hi han moltes veus que hi diuen la seua amb tot d'arguments: apassionades, blanetes, incendiàries, indignades fins i tot. En aquest afer i en aquest text voldria fer una comparació en aquest sac dels tipus de llenguatges. Em referisc al llenguatge religiós. ¿Considereu que és convenient encara mantenir les expressions lingüístiques religioses en el llenguatge, no ja personal, sinó que és públic? Vull dir, si algú s'ofén perquè diem L'home és un ésser intel·ligent, donat que no hem tingut sensibilitat envers les dones ¿per què no hauria d'ofendre's algú també que davant una petició li reponen Si Déu vol? ¿No hauria de sentir-se agreujat algú que haja decidit de no creure en cap déu? On està la sensibilitat? Roda i volta, després de creacions lingüístiques un tant estranyes (miembro, miembra; boycott, girlcott; ¿pot un polític en un acte públic dins la laïcitat més plana dir Gràcies a Déu ja podem gaudir d'una xarxa nova de biblioteques? ¿No és igual als efectes pràctics de semblança, dir Jesús a algú que esternuda? Més encara, acomiadar algú dient-li adéu?

No cal dir, que un altre tocat és aquell llenguatge de base religiosa (bé critiana, bé grega, bé la que siga): estar fet un buda, perdre l'oremus, una decisió salomònica, comportament narcisista, etc.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agradaria saber qui és que s'ha empescat això de "girlcott". Es pot arribar a dir tal bajanada essent un epònim ? Pel que fa a les altres expressions, diria que s'han fossilitzat i a hores d'ara no ofenen ningú pero molt ateu o agnòstic que siga. Dir "Jesús" quan algú esternuda és una convenció que es pot evitar dient "salut", o simplement no dient res...El feminisme i l'anticlericalisme progres que actuen per venjança pretenen, ras i curt, això: que no diguem res. (Jes).

dospoals ha dit...

Certament, estan fossilitzades i no ofenen ningú. Però igual de fossilitzat és dir Els hòmens són... Els metges diuen... Els diputats han votat... etc. com a inclusor de les dones. Fet i fet, cadascú es mira la veta per on el frega i el destorba. Al remat, tampoc no es tracta de no dir res: simplement cal cercar noves expressions.

jes ha dit...

L'inconvenient és que el gènere no marcat en català és el masculí i doncs, aquests bizantinismes no trauen cap a res. Poposar "professorat" (castellanada repugnant)o esverar-se pel fet d'usar "tothom" (i no pas "tot el/lo món), denoten molt poca sensibilitat i intuïció lingüístiques.

dospoals ha dit...

D'acord amb els dos exemples que poses.

Free counter and web stats