divendres, 14 de setembre del 2012

Desconegut

Temps arrere s'ha parlat dels verbs saber i conéixer, de com ha anat entrant conéixer en l'àmbit de saber. S'ha parlat de la negació del verb saber, del qual diem no saber, i que a l'hora de reflectir-ho en un sol mot s'ha recorregut al verb desconéixer, amb la qual cosa als dos significats d'una banda no conéixer (Xica! Estàs desconeguda amb el pentinat nou), i d'una altra mostrar ingratitud (Que lleig que el Joan desconeguera ço que havia fet la Maria per l'Anna), ara té el de no saber (Desconec la seua resposta). És per això que voldria ara, doncs, continuar la referència de la negació en una paraula de la construcció no conegut, amb la relació aquesta volta de l'adjectiu desconegut (el qual hauria de contenir els significats de no conegut i menystingut i no el de no conegut) i la proposta que hi ha ja en català medieval, que és la d'inconegut

De bestreta el DIEC posa com a primer significat de desconegut, no conegut, però els exemples que hi posa són tots amb el sentit de no sabut (Costums desconeguts d’aquella gent. La Polinèsia, un paradís desconegut. L’esperaven dues persones desconegudes, que no havia vist mai. Són espècies desconegudes en aquest país), amb la qual cosa es certifica que el verb desconéixer, siga en qualsevol categoria gramatical, pot ja significar no saber. D'una altra banda, inclou també el mot inconegut, de qui diu tambe que és no conegut, tanmateix no hi posa cap exemple.

Pel que fa al Coromines, diu de desconegut que és no conegut, fet que segueix el paral·lelisme conegut-desconegut. Però, d'entre els exemples que hi posa, n'inclou u del Tirant i diu que és de no sabut; tanmateix jo interpete aquest exemple com a no conegut, amb al qual cosa es respectaria el duet conegut-desconegut: [l'ermità] anava a la sua ciutat de Varoic per demanar caritat, e, desconegut per les gents, per la gran barba e cabells lonchs que ell portava. Per a mi, el sentit que hi ha és que Guillem de Varoic havia canviat tant en el seu rebuig del món i vida ermitana que la gent ja no el coneixia quan anava pels carrers: llavors, era conegut temps arrere, però per culpa del canvi d'aspecte era desconegut. Per tant, el fet important d'aquest passatge no és que no sabien qui era, sinó que no van saber conéixer-lo al seu poble. És per això que si haguera anat a una altra ciutat on no fóra conegut, ja amb cabells llargs i barba ja sense no l'haurien conegut ni sabut qui era.

D'una altra banda el DCVB sí que arreplega exemples de desconegut com a no sabut però són tots moderns: Carrers plens de gent desconeguda (Joan Rosselló de Son Forteza 1903?). Ab aquell temor a lo desconegut (Joan Pons y Massaveu, 1893). Però també hi posa exemples clàssics, del Vita Christi, però en aquest cas, també interprete jo que és no conegut, en lloc de no sabut: Per trobar-me pobre só així de tots desconegut. És a dir que la gent el desconeix perquè és pobre. Per tant, caldria trobar si al Vita Christi hi han més aparicions de desconegut i veure si són iguals o no.

Més encara, a la definició de desconegut, en la primera accepció diu no conegut (però amb el sentit de no sabut), però tot seguit posa com a exemple l'expressió estar desconegut amb el significat d'estar canviat ço és, de desconéixer.

Atés açò reprenc el mot que he esmentat adés: inconegut. D'una banda el Coromines diu que és un adjectiu popular i cita una rondalla menorquina, En Pedrola: Voleu fer una almoina a un pobre inconegut de Déu? (és a dir, algú que Déu no sap qui és); Si sou pobre, no sou inconegut de Déu, es Pare des pobres. (Evidentment, sap qui són tots els seus pobres). D'una altra, l'Alcover cita dos exemples, u de procedència rossellonesa, d'uns contes del Vallespir d'Esteve Caseponce, del 1907: Van aviat deixar les terres habitades per penre camins inconeguts; l'altre del trobador Joan Berenguer de Masdovelles: L’inconegut, sol d’ell conexador.

Per tant, i només a partir d'aquests pocs exemples, sembla que a l'època medieval en català desconegut no era sinònim de no sabut com ara, sinó de no conegut. És per això que a hores d'ara, pareix que utilitzem una interferència més en la confusió de saber i conéixer, i aquesta és fa difícil de detectar (o d'adonar-se'n). Perquè, com ens ho farem per a no dir que hui m'han assaltat uns desconeguts? És convenient començar a fer fora desconegut  irecuperar inconegut? Perquè la sensació que tinc és que inconegut és una paraula inconeguda per bona part dels professionals de la llengua (és una impressió meua). Hi aportarà beneficis o no?

La meua intenció serà d'ara en avant no fer servir el molt desconegut en aquest significat de no sabut i faré servir l'adjectiu que s'ha fet servir per a aquest sentit i que no era estrany, segons Coromines, a la llengua popular del XV i que al DCVB també és: inconegut.
Free counter and web stats