diumenge, 19 de febrer de 2012

Vària

No recorde si he fet referència a un cas en una classe de l'Emili Casanova, quan estudiàvem gramàtica històrica. Ell ens va explicar que en el canvi lingüístic entrava en joc la tendència; d'entre totes les tendències, al remat s'imposava la que tenia més èxit i esdevenia la general. Doncs bé, aquest text no parlarà de dubtes, sinó de tendències que potser (tinc el pressentiment) faran que hi hagen canvis lingüístics.

En primer lloc, i ja tractat en aquest blog, el verb conéixer potser acabarà imposant-se a saber en els significats que tenia de saber un fet del tot. D'una banda els mitjans de comunicació en castellà i en francés fan servir el mot conéixer en el lloc de saber (pel que fa a l'italià, doncs, ací no hi ho sé), per aquesta influència de l'anglés know. D'una altra, el fet que el verb negatiu de saber siga desconéixer, li facilita més el pas. ¿Quan passarà? Vés a saber, però de moment als mitjans de comunicació ja s'ha engegat la pilota i només cal esperar les generacions noves que absorbeixen la llengua dels mitjans de massa.

En segon lloc, la paraula pudor tendeix a desaparéixer per la paraula olor. Si ens hi fixem, la gent fa molt habitual dir mala olor en lloc de pudor. ¿Afavorit pel castellà? Doncs és possible, perquè pudor per a ells és vergonya. Al remat, el castellà ja ha engegat la mecanisme de llengua per identificar olor com a desagradable tot emprant aroma com a agradable. ¿Influència del francés? Potser, no n'estic segur.

En tercer lloc, escoltar desplaçarà el verb sentir i el deixarà en la casella del tacte. D'aquesta manera quedarà regular el quadre. De retruc, per ocupar el lloc d'escoltar hi vindrà atendre. ¿Serà aquesta una tendència ajudada pel castellà? Potser, perquè, com que en castellà no significa esperar i en la nostra llengua tampoc, doncs, ho té fàcil. ¿Passarà això en el català del Rosselló? Potser no, per raó que el francés sí que dóna a atendre un altre significat.

Què ho deturarà? Doncs no ho sé. Serà productiu? Tampoc ho sé. Ço que sí que puc demanar-me és quan serà acceptat pel diccionari.

dissabte, 4 de febrer de 2012

Barat a

Dins del món del català popular, hi ha una expressió molt habitual que és barat a (o barata) i aquesta expressió és sinònima de ço que diuen a l'estàndard a canvi de. Ja fa molts anys, estant a Prada, vaig descobrir quin era el significat primer de canviar, a grans trets, "posar una cosa en lloc d'una altra": canviar el cotxe, canviar de casa, canviar la direcció. Allí em vaig adonar que l'ús que feia de donar una cosa a altri i l'altri a mi (m'han canviat la llet per la farina, he canviat els euros en lliures), i que és la més corrent, doncs, estava malament: cal dir bescanviar. Des del meu punt de vista no sé com serà de possible canviar aquesta actitud i corregir aquesta interferència: jo hi faig els esforços (i he de dir que em note un poc pedant quan dic, en parlar de manera col·loquial, bescanviar) i, tot i això, a les meues classes explique aquesta diferència: però sense bon èxit. De retruc, sí que puc dir que, parlant amb amics professionals valencians de la llengua (filòlegs, professors, etc.), gairebé no hi fa ningú la distinció i no fan servir el mot bescanviar, més aïna empren la paraula intercanviar.

Però bé, torne al tema, que m'he desviat. Pel que fa a l'expressió barat a, hom fa servir, col·loquialment baratar amb el significat de bescanviar. És una expressió molt viva entre la gent gran valenciana i molt poc emprada per la gent jove, i jo ja l'he inclosa al meu parlar. Aleshores, què té a veure açò amb la construcció a canvi de? Doncs que aquesta expressió sembla que està mal emprada si ens fixem en el significat de l'expressió: donar una cosa a altri. Per exemple, a canvi del seu ajut, li va demanar més poder; hi va participar a canvi que el convidaren. Un valencià (i ací dic valencià, perquè no em sona haver-ho sentit a un català oriental) diria barat al seu ajut, li va demanar més poder; hi va participar barat que el convidaren. Hom dirà que és una expressió col·loquial i dialectal, però vés per on, més correcta que l'estàndard.

Com dic, doncs, mala peça en aquest teler.
Free counter and web stats