De la varietat de trets que diferencien el català oriental del valencià destacaré hui aquells mots que indiquen un colp fet amb una part del cos. D'aquesta manera, el valencià diu cabotada, punyada, manotada, etc. mentre que l'oriental hi diu cop de cap, cop de puny, cop de mà. A partir d'aquesta diferència hom pot relacionar-ho amb les dos llengües romàniques més potents i veïnes de cada dialecte: el valencià és parell al castellà en dir cabezazo, puñetazo o manotazo i l'oriental al francés en dir coup de tête, coup de poign o coup de main (o gifle).
Aturem-nos, tanmanteix al coup de main. Si mirem la traducció actual d'aquesta expressió trobem un parell d'accepcions: d'una banda un atac ràpid caracteritzat per la sorpresa i la velocitat; d'una altra, ço que diem en valencià tirar una maneta, allò que en castellà diuen echar una mano i que en oriental diuen donar un cop de mà.
Mireu que curiòs, el valencià s'assembla al castellà en dir tirar una mà (echar una mano) i l'oriental al francés en dir donar un cop de mà (donner un coup de main). Qui copia qui (si és que hi ha còpia...)? ¿Fa el valencià un castellanisme? ¿Fa l'oriental un gal·licisme? Siga el que siga, almenys en valencià, quan algú demana ajut li donem una maneta, no una manotada...
6 comentaris:
Sembla que la solució amb els sufixos acabats en -ada és més antiga.
De moment, galtada i punyada apareixen en Llull i en Jaume el Conqueridor.
"almenys en valencià, quan algú demana ajut li donem una maneta, no una manotada..."
li dones la menata?, se la queda el, o li tires una ma
Mentre no li tire mà...
en francès és "poing" i no "poign", però la "poigne" és la força de la mà en estrènyer
Gràcies per la correcció del mot.
Publica un comentari a l'entrada