dissabte, 21 de gener del 2012

Diu el mort al degollat...

Quina és la mesura de les nostres manies lingüístiques? Què ens fa rebutjar unes interferències lingüístiques de manera taxativa, però ens fa endolcir-nos davant unes altres i les perdonem? Quan era menut a casa em deien el refrany Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat? Jo no l'entenia, perquè quan parlaven del forat m'imaginava un cos decapitat, amb un trau enorme. Al remat, el forat de què es tractava no era la mancança de cap, sinó el clot que hi ha en terra, fet i fet, la tomba.

Ací ve el problema. D'unes dècades ençà estem perdent la distinció semantica entre forat i clot, vés a saber si per influència del castellà, que, per cert, també està perdent la distinció entre agujero i hoyo. Atés açò el meus dubtes són: ¿relament faig el beneit dient el refrany Diu el degollat al mort que t'ha fet el clot? en un intent de ser fidel a les paraules?; ¿cal deixar les coses com estan i passar aquesta incorrecció mentre ens acarnissem contra altres, com la perífrasi d'obligació deure+infinitiu (tradicional en la nostra llengua i present en les llengües romàniques amb aquest significat)?; ara que ja heu llegit açò, ¿estaríeu disposats a refer el refrany vosaltres també?

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs jo quan pensava en el refrany, no m'imaginava un senyor sense cap, sinó amb un bon tall al coll. Crec que és el sentit de degollar: fer un tall amb el ganivet al coll per tal de seccionar la jugular i dessagnar la víctima. Si fos un senyor amb el cap rodolant per terra seria un "decapitat", no?
Si aquesta apreciació és certa, el refrany seria correcte.

dospoals ha dit...

Al DCVB degollar apareix en Llull amb el significat de degollar, pel que fa a decapitar apareix en Verdaguer amb el sentit de separar. Tanmateix, donat aquest lapse de temps tan gran, hom podria suposar que degollar també voldria dir separar. Però caldrà estudiar-ho.

D'una altra banda, el meu interés era comparar forat i clot.

jes ha dit...

"Degollar" no significa "decapitar" (paraula llibresca perquè del fet de tallar el cap a una persona sempre n'hem dit "escapçar" ). Així doncs, t'has tornat a precipitar a l'hora d'interpretar aquest refrany tan nostre, el forat és el del coll.
La qüestió de "forat" i de "clot" jo sempre l'he vista molt clara perquè un forat traspassa d'una banda a l'altra però un clot, no.

Anònim ha dit...

No és tan simple, perquè amb una màquina de trepar, just la forades, no hi fas cap clot, i no traspassa d'un costat a l'altre necessàriament.

dospoals ha dit...

Si partim de què diu el DCVB del refrany: qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té, queda evident que necessitem dos persones i que les dos tinguen el mateix mal. Des del meu punt de vista, ací el forat o clot de què es tracta no és fet al cos de ningú perquè del mort no se'ns diu de què ha mort, aleshores, no pateixen el mateix mal. El fet en dansa és la sepultura.

Ço que volia comentar en aquest text és el clot que es cava en terra per a enterrar els morts, i és per això que el mort fa aquesta pregunta, evidentment òbvia i, doncs, que tenen en comú. A tu, qui t'ha fet el clot? Doncs el mateix qui te l'ha fet a tu. Vés.

Em pensava que havíeu suposat que la meua queixa anava per aquest camí: el de la pèrdua del mot clot envers el mot forat; de retruc volia fer la comparança de si no seria millor canviar l'orde dels preguntadors per tal de fer més "correcta" la dita o deixar-ho córrer: Diu el degollat al mort, qui t'ha fet eixe clot.

jes ha dit...

Com que el refrany és antic, al meu parer, és correcte. No crec que llavors hi hagués confusió entre "clot" i "forat". Tampoc entenc el teu raonament ni crec que calga saber per quina raó es va morir el mort. Quan degollaven els porcs en la matança, els feien un trau al coll i no pas un tall d'un costat a l'altre; no sé quina vitalitat té en valencià el mot "trau", però sé que d'això en deien "degollar". En definitiva, el fet en doina és la mort.

jes ha dit...

Potser que el deixem estar, el refrany...Ara, t'aconselle que corregisques l'oració interrogativa de la segona línia perquè el pronom interrogatiu "QUÈ" inicial en català s'usa com a complement directe i no pas com a subjecte. Una cosa més que no ensenyen a la facultat.

dospoals ha dit...

No trobe enlloc això del pronom "què", passa'm la referència.

jes ha dit...

GCC,Barcelona: Empúries 2008, sintaxi, cap. 13.2.16 i 13.3.4.2a(iii). Hi hauries de fer servir una estructura clivellada perquè sona molt poc natural. Qüestions com ara "Què passa?", " Què hi ha?" o "Què t'han robat?" sí que són totalment normals.

dospoals ha dit...

Ho llegiré. Gràcies.

Anònim ha dit...

Doncs jo també li he pegat voltes al refrany, i subscric que degollar és efectivament fer un trau, un forat, al coll del degollat, però sempre he pensat que el to a utilitzar en dir el refrany és de sorna i ironia... Perquè d'una ironia es tracta, ni menys ni més... Jo sempre he imaginat el mort fent-se el burleta del degollat, malgrat que ell mateix ja és ple de cucs i ben mort... Per si la aportació serveix, salutacions...

dospoals ha dit...

És clar que és irònic, amb el significat de "tu t'has vis bé la cara, tant que xarres?" Al remat, el text volia parlar de forat i clot, aquest segon arraconat per forat (i fet habitual per la rima del refrany), vés a saber si per influència del castellà agujero-hoyo (que pobret, hoyo, també està retrocedint: haz un agujero en el suelo: haz un hoyo).

Joanot ha dit...

Per a mi, el clot és un forat fet a terra. Li podem dir forat o clot, però clot està millor dit. Forat pot ser una concavitat en qualsevol lloc; una paret, el coll d'una persona, en una botella de plàstic i moltes vegades té eixida per l'altre lloc, que no sol passar amb el clot. Quant al refrany, el forat és la ferida...

Joanot ha dit...

En realitat, quasi són sinònims perfectes, derivats de mots sorgits de llengües diferents. Clot de llengües gàl·1iques i forat del llatí.

Joanot ha dit...

Pel que fa al que dieu que els dos degollat i mort cal que tinguen quelcom en comú, el degollat i el mort tenen en comú que prompte seran devorats pels cucs i que en restaran els ossos, i l'origen de la mort no se sabrà... Sent iguals, i patint el mateix destí o qualitat, quin sentit té riure's o acusar l'altre?

dospoals ha dit...

Quan era menut jo també pensava que el forat era la ferida, però no entenia que un degollat tinguera forat ni que un mort, en general, tinguera cap forat. És doncs, que el forat de què cal parlar és el de la terra, que espera els morts.

El tocat és si parlem de forats de tombes. Si és així, aleshores hi ha el problema lingüístic: forat o clot? De retruc, jo he anat pel tema del refrany redolí: degollat rima amb forat, però contradiu el significat exacte del mot clot. Per tant, ¿canviem el refrany i hi diem: diu el degollat al mort, qui t'ha fet eixe clot? Aixó tindríem la rima i el significat de la paraula correcta.

Free counter and web stats