dimarts, 1 de febrer de 2011

Consagrar

Puc dir que estudiar francés em serveix per veure fins a quin punt les llengües potents influeixen les que no ho són tant, cas nostre del català. Fa unes setmanes, vaig aprendre la paraula (se) consacrer, però aquest mot estava en un context totalment estrany. De bon principi, hom pot pensar que consagrar(-se) està associat al fet religiós, però el significat que em donava aquell nou context no era aquest, i significava dedicar. No cal dir que hom pot consagrar-se als estudis, o a ajudar la gent necessitada, o consagrar-se a altres projectes discogràfics (extret del programa Sputnik consagrat al grup de música Blondie), accepció del segle XVII del diccionari de Lacavalleria; tanmateix, deixeu que vos pose l'exemple que he trobat en un web d'un dicionari de francés: Peux-tu me consacrer une minute?, ço és, Pots dedicar-me un minut?.

No sé fins a quin punt, si els mitjans de comunicació comencen a escampar aquest significat, serà acceptable en la nostra llengua (fet i fet, a mi, em sona estranyíssim, però s'ha fet cada barbaritat -com la de l'aprendre-, que ja no em sorprendria gens. El meu dubte és, si es donava el cas, ¿caldria acceptar-lo coma significat nou del verb consagrar?

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Jo crec que això en català no té tradició amb eixe significat, no? Una cosa és "arribar a ser" (el rei del pop, per exemple) i una altra "dedicar" (temps, p. ex.). La cavalleria, de totes maneres, sempre ha estat lligada a l'afer religiós...

dospoals ha dit...

Tere, després d'uns quants texts sobre el tema, a mi no em sorprendria començar a trobar usos del verb consagrar amb aquest significat: els periodistes i els lletraferits som capaços de tot per donar-nos aire...

Free counter and web stats