divendres, 23 d’abril de 2010

Dolor de cap

Si algú sentirà altri que diguera, em dol la cama, de seguida s'esmussaria per aquesta expressió. També li passaria el mateix si algú li diguera tinc dolor de cap. En el català tenim molt, però que molt assumit que en aquests dos casos hom hauria de dir em fa mal la cama i tinc mal de cap, i que roda i volta tindríem uns castellanismes monstruosos.

Doncs bé, després de sentir anuncis de medicaments a la TV3 i de consultar els mots corresponents als DIEC2 i al DCVB, ja no sé què dir. En els dits anuncis hom parla de dolors musculars, dolors a les articulacions, etc. ¿És correcte fer servir ací la paraula dolor, o caldria dir mals musculars, mals a les articulacions? Perquè, evidentment, en aquest cas tant dolor com mal, com a noms, són sinònims exactes, com dur i portar, i de retruc podria dir tinc dolor de cap, com tinc mal de cap.


Algú em tira una maneta en aquest mal de llengua?

dijous, 8 d’abril de 2010

Artiste

Temps arrere, es va alçar polseguera lingüística quan el diccionari de l'AVL va incloure (sancionar) tota una ratafila de paraules, unes castellanes exactes o valencianitzades (peluquer, gasto, xillar, taburet), d'altres d'evolucó popular valenciana (llògic, llegítim). Els professionals de la llengua del sector dur es van rebotar, i des del país estant, els professionals valencians ens vam endur un bon disgust: tanta faena per reintroduir les paraules arraconades i ara ens ho llançaven a perdre sancionant les estranyes.

Doncs bé, d'aquest pou es poden treure moltes coses. La primera d'aquestes fa referència al sufix -ista. Al valencià és habitual fer distinció de gènere en els exemples següents: artiste i artista, dentiste i dentista, etc. (fins i tot en casos com pediatre i pediatra, malgrat no ser del dit sufix). Ara la normativa valenciana ha aprovat aquesta diferenciació de gènere, i s'ha fet la gran rebolica: com ja he dit, el nucli dur s'hi ha quadrat i se n'ha queixat.

És bona o és dolenta aquesta innovació popular? Des del meu punt de vista, no em sembla tampoc tan greu que s'aprove aquesta distinció, més encara quan és un fenomen de dins de la llengua (no ho oblidem pas); però també, ara que ens trobem en un moment en què la correcció política fa que a tota hora discursiva hàgem de fer: benvinguts i benvingudes, bona nit a tots i a totes, els treballadors i les treballadores, etc. (de la qual cosa ja en parlaré en una altra ocasió), fet i fet, la bona part de qui es queixen d'aquest fenomen llengua -iste, -ista, (i que són afins a rebutjar el llenguatge sexista) consideren que és un pas arrere en l'evolució de la llengua. Bé, doncs, per a aquest motiu de fer fora les ambigüitats i el sexisme de la llengua, hi ha una raó per a acollir aquesta innovació lingüística genuïnament valenciana (per definició, catalana).

Nota: ara que ens hi hem posat, ¿s'ha acceptat ja la forma femenina de pudent, ço és, pudenta?
Free counter and web stats