De fa un temps que la nostra llengua va canviant el mot panxa per estómac, i potser està condicionat perquè el castellà també ha canviat barriga per estómago. M'he adonat que certs canvis d'aquest tipus (oïda per orella, dolor per mal) poden ser a causa que no fan fi en castellà i canvien per d'altres no tan estridents, i en el nostre cas, que de cap manera no sonen malament, hom tendeix a substituir-les amb la traducció corresponent.
Fixeu-vos bé. Els xiquets diuen em fa mal la panxa (la barriga), però en una pel·lícula seriosa el personatge amb problemes dirà me duele el estómago (mai un George Clooney dirà en castellà: me duele la barriga). Els xiquets quan juguen als secretets es diuen les coses a l'orella, però quan l'enamorat vol guanyar-se la parella li dirà amoretes al oído (com deia la de la Oreja de van Gogh Cuéntame al oído i no a la oreja).
Fet i fet, doncs fa fi dir guanyar-se un home per l'estómac i fa rural dir guanyar-se l'home per la panxa.
11 comentaris:
És el problema endèmic de la nostra llengua: les castellanades.Al Fabra hi ha més de 7000 hispanismes prescindibles,la majoris dels professors no saben ni un borrall de gramàtica superior i et diuen, per exemple,"porte deu minuts esperant-te"(com si el temps es pogués carregar)o "queda fi" en comptes de "fa més fi" o "he somniat amb tu" en lloc de "t'he somniat". Em sembla (que és diferent a "pareix") que la llengua ha arribat a un carreró sense eixida i amb la conducta actual de l'IEC i de l'Acadèmia, no podrem recular. Jes
Uns pels altres i nosaltres els professionals amb mancances. Corregiré el quedar fi.
Un altre matís que es va perdent, de registre aquesta vegada, és la diferència que hi ha entre "ventre" ("tinc mal de ventre") i "panxa" ("em fa mal la panxa"). Aquest darrer mot és més popular, casolà, familiar; l'altre és el mot més neutre, més adequat a la major part de situacions. En la meva humil opinió, clar.
Efectivament, aquesta podria ser una bona bona proposta de mitjans de comunicació: ventre per al Clooney i panxa per a Son Goku. Ara que, cal anar amb compte amb això de tenir mal de ventre, de què no es percep el mateix que tenir mal al ventre (el primer augura cagueroles, mentre que el segon no...).
Per a mi, vull dir familiarment, la panxa és, més aviat, la part visible de l'abdomen i l'estómec( i no pas estómac) és la part de dins, com si diguéssem els budells. Ara per ara se'm fa estrany escoltar converses en què la gent diu "tinc mal d'estómec" però pareix que es generalitza a poc a poc.Jes
I el cas és que per no "fer fi" al final el que passa és que no afinen, perquè en el fons quan tenim mal d'estómac (és que d'on sóc jo es diu així) ens fa mal l'estómac i quan tenim mal de ventre o de panxa ens fan mal els budells (o al menys a mi em sembla que la cosa va així). Si la delicadesa ens ha de fer perdre precissió malament rai.
No ja la delicadesa nostra, sinó la forana, per culpa de les traduccions mal fetes i amb prejuïns
I la que passava per ací com diferenciael mal d'estómec i el mal de panxa? És aquesta la qüestió que,em sembla, ha suscitat el bloguista. És, potser, quan té ganes de fer de cos? Jes
Compareu el nombre d'entrades de "mal de panxa" i de "mal d'estómac-estómec" amb el cercador de Google o qualsevol altre. La diferència és aclaparadora. Jo sempre he sentit a dir el primer. Jes
Jes, el que volia dir és que dic que tinc mal d'estómac quan m'apreta l'úlcera i mal de panxa quan tinc retortillons, però tampoc no em feu gaire cas que no sóc professional de la llengüa ni tampoc del sector mèdic. Només pretenia ser un comentari d'algú "del carrer".
en francès és "boucher" de 'boc' com en la famosa Boqueria on mataven bocs
Publica un comentari a l'entrada