Dels canvis de la normativa

Estem amb el curs ja començat i som a punt d'acabar el període de gràcia o moratori sobre els canvis fets en la gramàtica. Vull fer-ne esment perquè en la part que m'afecta, la de la docència, ens ho deixa un poc difícil, també contradictori, a l'hora d'explicar normativa. Em referiré a la part sempre complicada del canvi i caiguda de preposició. D'acord amb la nova fixació, aquest fenomen preposicional disposa d'un estatus doble, serà correcte i incorrecte tot depenent de en quin registre es fan servir. Així, la nova sanció diu que: Les preposicions àtones a, de, en i amb tenen un comportament peculiar quan seleccionen una oració subordinada substantiva. [...] davant d'una subordinada d'infinitiu, en els registres formals, és preferible canviar les preposicions en i amb per a o de: Insistia a tornar a la Xina (cf. Insistia en això); Confiem de/a concloure les obres aviat (cf. Confiem en l'acabament de les obres).

El pensament que vull deixar ací és: si ja és prou complicat per als alumnes recordar aquesta distinció, més puntós serà que tinguen present quin tipus de text escriuen, si formal o informal, perquè el tocat ve ara: i el registre estàndard, què és? D'acord amb el diari Ara o la CCMA (la radiotelevisió catalana), l'estàndard no és formal i tothora deixen anar titulars amb aquest no canvi davant d'infinitiu:

• El comissari insisteix en separar els Mossos del Govern.
• Borrell amenaça amb amenaçar el plató d'una cadena alemanya davant les preguntes sobre el Procés.
• Els líders de la UE ja pensen en repartir-se els càrrecs.

(exemples del diari Ara)

Per a acabar, endemés, a vore com fan els alumnes per a recordar que quan: davant d'una subordinada introduïda per la conjunció que, se silencien (elisió o caiguda de preposició): S'havia acostumat que tothom el conegués pel seu nom (cf. S'havia acostumat a aquell comportament).

Tot plegat, s'acosta un merder que si abans no hi havia manera que fora recordable, ara vindrà carregat d'excepcions.