El tema de què parlaré hui és u d'aquests fotudets, i que costa molt d'esporgar. Parlem d'esports; és habitual sentir i llegir als mitjans de comunicació expressions com que el Barça jugarà amb el Bayern la final de la Champions, o que Federer jugarà amb Nadal la final de Wimbledon. Si filem prim, només la segona proposta seria viable, però caldria tenir un context abans per a acceptar-la. Fet i fet, el problema està en la preposició: amb significa companyia, i per molt que ens hi encabotem, els dos equips i els dos tenistes no jugaran com a companys, sinó com a contraris, amb la qual cosa, la preposició adequada és contra: el Barça jugarà contra el Bayern la final de la Champions i Federer jugarà contra Nadal la final de Wimbledon (la proposta de Federer jugarà amb Nadal la final de Wimbledon seria coherent si hom diu al final contra Djokovic i Murray en els dobles. Així sí).
Podríeu titllar-me de perepunyetes, fins i tot retreure'm que jo trec els errors d'altri, però que no em veig els meus. És cert, en el món professional de la llengua no hi val badar, cal ser coherents, però té l'inconvenient que no sempre hom ha connectat el xip d'expressar-se com toca. En el meu descàrrec, almenys intente fer veure elements destacables i a partir d'ací anar aprenent i espigolant la llengua.