dimarts, 29 de maig del 2012

Descansar

Fixem-nos en el detall: ens cansem però descansem. El primer és pronominal, mentre que el segon no: ço és, no ens descansem. He mirat el DIEC i el verb descansar no està arreplegat en la forma pronominal (sí el verb cansar-se). Consulte el DCVB i si bé diu que de bestreta és no reflexiu, més avant diu que hi han dos significats pronominals: el segon té el sentit de tenir la companyia d'algú que done suport: descansar-se amb algú les penes; pel que fa al primer, al significat de reposar, posa dos exemples de pronominal: d'una banda diu del Tirant (La senyora donà-li comiat dient-li que altre dia com se seria descansat poria tornar dins en la cambra, Tirant, c. 247), i de l'altra, de les Faules d'Isop del segle XVI (La llebra fiant-se a sos peus y descansant-se un poc se endormí, Faules Isòp. 169).

Altrament, el Coromines posa d'exemples el mateix capítol del Tirant i esmenta les faules del XVI. De retruc, indica que a partir de la fi del segle XV ja és corrent trobar-lo com a no pronominal i intransitiu, i posa d'exemple Isabel de Villena.

Al remat, he mirat al Coromines castellà però no diu res de descansar.

Em sorprén que els parlants de la llengua hagueren convertit el verb pronominal de descansar en intransitiu, ja a l'època medieval, quan hi han d'altres com despertar-se, adormir-se, alçar-se, gitar-se, fins i tot cansar-se (i el entrenar-se desficiós, que els parlants actuals estan convertint en no pronominal: en lloc d'entrenar-se, entrenen). 


dijous, 10 de maig del 2012

Company de pis


Per al DIEC, llogater és la persona que paga un lloguer per fer ús d'una casa, unes terres, etc. Però és clar, quan una persona no pot pagar, a voltes cerca algú per compartir-ne les despeses i aleshores els dos esdevenen companys de pis. I si en lloc de compartir pis, comparteixen casa? Els direm companys de casa? I si comparteixen un local comercial, companys de local comercial?

El dubte de hui és una reflexió dels descobriments que es fan per estudiar idiomes, en aquest cas, l'altra llengua de poder: el francés. Aquest idioma fa servir el mot locataire com a llogater, colocataire com a la persona que comparteix l'habitatge en general (i és una paraula molt, però que molt corrent) i sous-locataire, com a aquell qui està rellogat. Si mirem la nostra llengua al DIEC hi ha llogater, però no collogater ni rellogater (però aquestes dues ben corrents si fem una ullada al Google, i la segona, en molts casos valencians). Pel que fa al castellà, aquests tenen coinquilino al RAE...

¿És necessari, és beneficiós fer els esforços per convertir collogater com una paraula normal i corrent, col·loquial, al capdavall? O deixar-ho córrer i mantenir la construcció company de pis?  
Free counter and web stats