Per al DIEC, llogater és la persona
que paga un lloguer per fer ús d'una casa, unes terres, etc. Però
és clar, quan una persona no pot pagar, a voltes cerca algú per
compartir-ne les despeses i aleshores els dos esdevenen companys de
pis. I si en lloc de compartir pis, comparteixen casa? Els direm
companys de casa? I si comparteixen un local comercial, companys de local comercial?
El dubte de hui és una reflexió dels
descobriments que es fan per estudiar idiomes, en aquest cas, l'altra
llengua de poder: el francés. Aquest idioma fa servir el mot
locataire com a llogater, colocataire com a la persona que comparteix
l'habitatge en general (i és una paraula molt, però que molt
corrent) i sous-locataire, com a aquell qui està rellogat. Si mirem
la nostra llengua al DIEC hi ha llogater, però no collogater ni
rellogater (però aquestes dues ben corrents si fem una ullada al Google, i la segona, en molts casos valencians). Pel que fa al castellà, aquests tenen coinquilino al
RAE...
¿És necessari, és beneficiós fer els
esforços per convertir collogater com una paraula normal i corrent,
col·loquial, al capdavall? O deixar-ho córrer i mantenir la
construcció company de pis?
2 comentaris:
inquilí és un horrible castellisme que com que és ara al diccionari alguns fan servir...
Certament, cal fer servir llogater.
Publica un comentari a l'entrada