dijous, 10 de maig del 2012

Company de pis


Per al DIEC, llogater és la persona que paga un lloguer per fer ús d'una casa, unes terres, etc. Però és clar, quan una persona no pot pagar, a voltes cerca algú per compartir-ne les despeses i aleshores els dos esdevenen companys de pis. I si en lloc de compartir pis, comparteixen casa? Els direm companys de casa? I si comparteixen un local comercial, companys de local comercial?

El dubte de hui és una reflexió dels descobriments que es fan per estudiar idiomes, en aquest cas, l'altra llengua de poder: el francés. Aquest idioma fa servir el mot locataire com a llogater, colocataire com a la persona que comparteix l'habitatge en general (i és una paraula molt, però que molt corrent) i sous-locataire, com a aquell qui està rellogat. Si mirem la nostra llengua al DIEC hi ha llogater, però no collogater ni rellogater (però aquestes dues ben corrents si fem una ullada al Google, i la segona, en molts casos valencians). Pel que fa al castellà, aquests tenen coinquilino al RAE...

¿És necessari, és beneficiós fer els esforços per convertir collogater com una paraula normal i corrent, col·loquial, al capdavall? O deixar-ho córrer i mantenir la construcció company de pis?  

2 comentaris:

Anònim ha dit...

inquilí és un horrible castellisme que com que és ara al diccionari alguns fan servir...

dospoals ha dit...

Certament, cal fer servir llogater.

Free counter and web stats