Quan hom fa una cosa malament, n'és conscient i vol esmenar-se, se'n penedeix. Ara bé, també hi ha qui s'arrepenteix (així sense el pronom en). Aquesta segona forma és la que sempre m'he corregit i he corregit als alumnes en favor de la primera. Tot seguit ve la comparació lingüística:
anglés: repent
francés: se repentir
italià: pentirsi
occità: pentirse
portugués: arrepender-se
Pel que fa als nostres diccionaris, el DIEC i el DNV no inclouen arrepentir-se (i em sorprén del diccionari valencià, atés el volum de paraules conflictives que ha acceptat darrerament). Altrament, el DCVb diu que arrepentir és pres del castellà i si consultem repentir-se exposa: Absolre no's pot qui no's reppent, Febrer Inf. xxvii, 118.
Aleshores, repentir-se sí que resulta acceptable en el DCVB (i de retruc, serva la semblança amb les altres llengües romàniques) però arrepentir-se (amb el prefix a-) no. Més coses curioses: cerque apenedir-se accepta la forma secundària apenedir-se.
Per a acabar, acceptem la paraula repentir-se en el DIEC i en el DNV?
2 comentaris:
I el repenedir-se del DNV?
Doncs acabe de cercar el mot al dcvb i hi apareix una referència de la Questa del Sant Graal. Més fil a la troca!
Publica un comentari a l'entrada