Em passa a voltes, sovint podria dir, que quan fas per parlar correctament en valencià en aquest entorn tan aclaparadorament castellà, doncs que no hi han mans que m'entenguen qualque paraules. Em passa quan demane dos pits de pollastre o carn de porc o tres cogombres o una camamirla o un poliol o un tornavís: com? què? I penses, més de 30 anys de la llei del valencià i tants cartells editats per la conselleria, per a què?
En fi, que de ço que volia parlar hui és de l'alvocat, un altre d'aquests vocables que costen d'entendre i es fan difícils de dir. Quan una paraula que fa referència a un producte no tradicionari (vull dir, que no prové de la vinguda dels musulmans i ho fa a partir de l'onada americana) té un nom en valencià diferent del castellà trobaré sempre aquest desfici. Ara toca a l'alvocat i aguacate.
Tire mà de la Viquipèdia (perquè al Coromines no és el mot) i diu que la paraula ve del nàhuatl awákatl. Aleshores em fa pensar: si de la paraula original hom pot pronunciar tranquil·lament i còmodament a-ua-cat, com hem arribat a alvocat? Què ha fet que ens separem tant de l'original nàhuatl? Tot seguit, continua la Viquipèdia exposant que apareix en valencià al XVIII i XIX escrit albocat.A continuació consulte la versió en anglés i diu que aquest idioma en va fer el manlleu del castellà apel·lant-la avogato (i a partir d'ací referències a confusions amb advocat que ocorre en unes quantes llengües).
Al remat, el desfici és ¿per què aquesta mena de paraules diferents del castellà (aguacate-alvocat) han estat acceptades en una variant que s'allunya de l'original, en nàhuatl? ¿Quin benefici té per a la genuïtat de l'idioma fer servir una paraula que ve per mitjà d'una altra llengua i que la disfressa, diferent del castellà, per molt que les altres llengües empren aquest avocado anglés? ¿No hauria de ser aguacat-aguacats acceptat en el diccionari de l'Acadèmia (com sí que ha fet, al meu parer, desencertadament, amb peluquer, barco o palmito)?
