De geosinònims

Quan hom explica l'apartat de dialectologia en les classes hom sempre fa esment de l'aspecte geosinònims català i valencià: espill-mirall, eixir-sortir, granera-escombra, per exemple. De fet, hom aporta els exemples que són específicament de l'oriental continental i ves per on ausades que es deixa de banda el pobre oriental balear i no parla dels geosinònims: diners-doblers, cognoms-llinatges, ca-gos, per exemple. Però si volguérem complicar més la cosa, podríem parlar de geosinònims a tres bandes: besada-bes-petó, al·lot-xic-noi, horabaixa-vesprada-tarda, per exemple.

Però no vull desviar-me del tema: ¿veritat que els valencianoparlants moltes voltes tendim a fer servir geosinònims específicament orientals continentals (ai, qui no ha escrit mai tarda en algun poema?) i no tant dels balears? Bé, sí, horabaixa és un mot molt poètic, però què fem dels doblers i moix?

Açò, centrant-nos en Espanya, que dels altres països, França per exemple, en parlaré en un altre text.