D'optometrista

La meua dona em fa saber que el diccionari de castellà no inclou dins el repertori lèxic l'ofici d'ella. Tire mà del RAE i comprove que efectivament optometrista no hi apareix. Tot seguit em ve al cap que el català sí que el deu incloure, perquè el nostre diccionari no pot fer un lleig tan gran a aquest gremi d'oficis: desil·lusió. El DIEC és igual de desconsiderat que el castellà. Aleshores em ve una flamerada i consulte el diccionari valencià i vés per on, els valencians hi hem estat més sensibles, i hi diu: Òptic especialitzat en optometria.

Al remat, fusse més en el tema i trobe que el DIEC sí que accepta optometria i optòmetre, així com també el DRAE.

Catalans, espavil! Solucioneu la fretura.

De pronoms personals

No havia caigut en aquest detall. De normal diem pensar en mi i no en jo (balears, ja sé que vosaltres sí que dieu en jo); també diem pensar en si mateix i en ell. Però vés per on, no fem servir la forma en ti (però en el català medieval sí que s'hi feia servir) i diem sempre en tu.

Aleshores, atés que la forma en tu es manté forta, i que en ell encara es manté (amb la convivència d'en si), no trobeu que seria indicat promoure la forma en jo, més encara quan és viu en català, en u dels dialectes?

De valí

Fullejant el coromines després de fer unes altres consultes, vaig ensopegar amb la paraula valí. Diu que l'origen és wali i que ens arriba pel francés, i el filòleg hi remata: accentuat malament, per aquesta raó del francés.

El tocat és que caldria dir vali i no valí (plana i no aguda). Certament, el francés ha fet molta maldat en el nostre vocabulari des d'un punt de vista fonètic (i sempre culpant el castellà!).

De convenció i conveni

Llig el titular de la notícia següent, treta de Lo jornalet: Lo govern d'Aran signa una convencion amb los espitals de Sant Gaudenç e de Tolosa.

Em resulta curiós: faig la traducció mental i traduïsc convencion per conveni. Aleshores pense, per què en català no hi diem convenció, com fa l'occità, i seguim el castellà conveni? Consulte el DCVB i diu de convenció: Allò que s'estableix per mutu acord entre dues o més persones. Que la convenció qui fo feta ladoncs entre les dites parts, sia a vós, dit governador, tramesa, doc. a. 1380. Tot seguit cerque conveni: Allò que es decideix per acord de dues o més persones; cast. convenio. Mestost que pendre'l, faré un conveni, Aguiló Poes. 177, doc. 1883.

Certament, en el llenguatge jurídic tenim molt de camí a fer si hom pretén recuperar la genuïnitat de l'idioma. Una altra cosa és si serà pertinent reintroduir el mot convenció per conveni, és clar.

De l'homonímia

Als llibres de text es diu que l'homonímia és el fenomen en què una paraula o grup de paraules diferents s'expressen amb un tret d'igualtat. Tot seguit especifiquen que l'homofonia fa referència a sonar igual i escriure's diferent i l'homografia fa referència a escriure's igual i sonar diferent.

Però què fem amb el fet d'escriure's igual però sonar diferent? Quin nom hi posem?

Un altre dubte, dent de la boca i dent de la serra haurien de ser considerades homògrafes o simplement polísèmiques? Crec que seria més adient considerar homografia i no polisèmia a aquelles paraules que tenen una categoria gramatical diferent o que sent la mateixa tenen una etimologia diferent (faig i faig: nom i verb; volen i volen: verb volar i voler). Tot seguit el quadre de possibilitats:

faig i faig; truita i truita: homonímia (sonen igual i escriuen igual)

set i set; sou i sou: homografia (sonen diferent i s'escriuen igual)

cent i sent; sec i cec: homofonia (sonen igual i s'escriuen diferent)

ull i ull: polisèmia (òrgan de visió i obertura de pont)

De tractar

El text següent vol presentar una comparació. Fa molts anys vaig saber (pel llibre Llengua estàndard i variació lingüística de Gabriel Bibiloni) que el verb tractar (que normativament ha de dur aquesta c) no segueix el corrent de les altres llengües romàniques:

francés: traiter; italià: trattare; portugués: tratar; castellà: tratar

Pegue la mirada al DCVB i ves per on, els exemples que hi posa medievals, tots duen la c.

De funcionar

No havia caigut en el detall, i ha estat en aquests anys que he estudiat francés. Mirem aquest parell:

Diccionari (dictionarium)

Funció (functionem)

Les dos tenen la mateixa arrel llatina (les lletres ct) però les dos presenten una pronunciació diferent: la primera es pronuncia amb oclusiva i sibilant (dik-si-onari) i la segona es pronuncia només amb sibilant (fun-ci-ó).

Consulte el coromines i hi diu que funció és del 1688, però que el 1695 hi ha un funcció. Pel que fa a diccionari, ja apareix al Torsimany.