dijous, 15 d’octubre del 2015

De faroner

M'han enviat del web Rodamots la paraula del dia, far, i en l'entrada diuen que la persona que és al càrrec d'un far es diu faroner. Note una intenció correctora en afegir aquesta informació, perquè el parlant, si hi aplica la lògica de morfemes, diria que de far va farer; de més, al diccionari DIEC no és admesa aquesta paraula, sinó faroner.

Tot seguit vaig al Coromines i cerque farer. Aquesta no hi apareix; cerque faroner i sí que la trobe. De retruc cerque far i faró, que és d'on hom suposa que naix faroner i les dos fan referència al fet del senyal de foc, de ben antic. Però és només en far on hom pot llegir la idea d'una torre a la riba de la mar. A l'últim, de faroner no hi ha cap datació d'antiguitat.

El meu dubte és, per què és al diccionari la forma farer?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Riba de la mar? Les dos per comptes de totes dues?

dospoals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
dospoals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
dospoals ha dit...

Hi ha algun problema a dir riba de la mar, riba d'un riu?

Sóc conscient que cal dir tots dos quan: 1. Davant de numerals amb sentit de totalitat, si s'han esmentat abans els termes que aquests numerals determinen i si no porten altres determinants, fem servir tots / totes i no pas l'article.
2. Si no hi ha aquestes tres condicions (tenir sentit de totalitat, haver estat esmentats abans els termes que els numerals determinen i no portar més determinants), seria ultracorrecció fer servir tots / totes.

Però crec que és abusar força del matís de tots: per a un dos un tots és massa.

Gràcies per les aportacions.

Free counter and web stats