D'entre les coses que he aprés de la llengua és que els usuaris la parlem i l'escrivim amb inèrcia, és a dir, copiem els usos lingüístics que trobem en altri i a vegades no es fixem si són adequats o exactes: simplement repetim i anem fent. Un exemple d'aquesta continuïtat lingüística és el mot predestinar, de què transcric la definició del DIEC:
1) Destinar per endavant. Tot semblava predestinar-lo a l’èxit; 2) Déu, destinar per endavant (algú) a la salvació.
El tocat és que predestinar és un mot que per sentit hauria de ser el mateix que destinar, de què transcric la definició del DIEC:
1) Fixar per endavant la sort (d’algú o d’alguna cosa). La Terra ha estat destinada a esdevenir un planeta mort; 2) determinar per endavant l’emprament, l’acció, la condició futura (d’algú o d’alguna cosa). Destinar part del pressupost a la construcció d’un pont. Edifici que ha estat destinat a oficines. Hores que destinava a rebre el públic; 3) algú, decidir per endavant (allò que farà). Havia destinat d’anar als Alps quan arribés la primavera.
No trobeu que les definicions 1 i 2 de predestinar coincideixen amb les definicions 1 i 3 de destinar? És possible que predestinar siga una redundància de destinar? Però per a confondre'm més, al DCVB predestinar és documentat abans (Llull) que destinar (Lacavalleria). Bon dubte tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada