El valencià disposa de la llista d'àpats següent: desdejuni (quan hom s'alça, de bon matí), esmorzar (quan hom fa un descans en la faena, a mitjan matí) i dinar (primer àpat important del dia, el migdia). El català fa la llista aquesta: esmorzar (quan hom es lleva, a primera hora), esmorzar (quan hom fa un descans en la feina, a mig matí) i dinar (primer àpat important del dia, el migdia).
En els dies de faena, normalment, hom respecta aquesta regla; però, quan és dissabte, diumenge o dia de festa i un valencià s'alça no massa matí, sinó a mitjan matí, i vol quedar per menjar diu, xe, quedem per a esmorzar? Habitualment, aquesta xarrada es fa als pobles, i típicament en les classes mitjanes i baixes: van al bar, es fan un entrepà amb salmorra i vi, cacaues i tramussos, café (el cigarret ara ja no, per llei) i apanyen el món. El català si ha de fer el mateix ensopegarà amb un problema, si queda per a esmorzar, què vol dir? El de bon matí o el de mitjan matí?
Per a salvar-los del dilema (acostar-se al model valencià o no) i del problema (seguir en el propi, però de quina manera desfer l'equívoc) ha aparegut un mot: brunch. Aquest mot ve de l'anglés i és una composició dels mots breakfast i lunch i, roda i volta, és l'àpat que fan els britànics quan després d'una nit de festa s'alcen tard per a desdejunar, però aviat per a dinar (és a dir, l'esmorzar valencià). El brunch és una paraula que fa fi, és a dir, molt d'urbà (com deia Fuster, amagueu els patos), fa més modern, s'empra en hotels de categoria (l'hotel Marriott de la Marina Alta l'oferia), i com he dit soluciona el problema del català: esmorzar (de bon matí), brunch (a mitjan matí) i dinar (el migdia). Els de ciutat i els de poble de classe mitjana alta fan servir el mot brunch ara i adés, i el meu dubte és: què fem? Acceptem el mot brunch o fem que caiga una maledicció als fins que fan servir brunch?
7 comentaris:
Deus parlar de zones molt turístiques de la Marina perquè jo visc a Guardamar i no l'he sentit a dir mai, ni en castellà ni en català. Ací la presència d'anglesos és aclaparadora. Jes
El concepte brunch apareix a les ciutats. Pel que fa al cas nostre, una part de la societat urbana catalanoparlant (urbanites, esnobs, etc.) que és permeable a aquestes modes lingüístiques anglitzants (trending, coolhunter, fashion, etc.) el fa servir. Només que tingues l'oportunitat de trobar-te en aquestes situacions, voràs com és habitual. Com ja he dit, a la Marina, amb molt de turisme, aquest hotel de què l'oferia en el seu restaurant.
De moment, no sé com està el cas a Guardamar, però jo volia fer l'incís en el fet urbà, gran dinamitzador del canvi lingüístic, i també volia fer veure com en el català oriental, que no té ple l'espai buit del nostre esmorzar, acabarà acceptant el brunch.
Hola, mante. He penjat l'entrada al bloc de l'institut (faustinet.bloggspot.com), espere que no t'importe. Gràcies
Eva
Hola,
Volia comentar que a Catalunya, els dissabtes, diumenges o dies festius, l'àpat que es fa quan es queda amb algú a mig matí, en diem vermut, "Anem a fer un vermut", i en aquest àpat que no és ni esmorzar ni dinar normalment consta de beguda, i menjar per picar.
Espero que us hagi servit per aclarir algun dubte
Eulàlia
Al meu poble, també fem aquest àpat i li diem vermut o vermudet. Normalment és cap a les 12-13h, moments abans d'anar a casa a dinar, que sols ser en dies de festa, cap a les 14 o 15. En eixos dies de festa hom desdejuna, esmorza, es fa el vermut i després dina.
M'ha agradat molt saber que al país valencià no teniu dubtes per anomenar l'entrepà de mig-matí, que al principat li tornem a dir d'esmortzar, però això de "brunch" no ho havia sentit mai. Al Baix Llobregat, com deien les companyes anteriorment, quan és festiu i quedem amb amics per menjar alguna cosa a mig matí (11-12) li diem de vermut o vermutet. Originalment es quedava per pendre el vermouth però li continuem dient així encara que bevem cerveses i mengem alguna tapeta.
Marta
Al meu entorn també es sol dir fer un vermut (vermudet) però abans de dinar, entre les 12 i les 13'30 i també abans de sopar.
Publica un comentari a l'entrada