dijous, 16 de desembre del 2010

Professorat

El lingüista Gabriel Bibiloni ha escrit texts diversos sobre la problemàtica del llenguatge de gènere, dit també del llenguatge sexista. D'aquest conjunt de texts u parla del sufix -at i hi exposa el problema de la interferència amb el castellà. A grans trets, el sufix -at fa referència a un ofici, càrrec o dignitat: rectorat, consolat, etc. i la nostra llengua, influenciada segons Bibiloni pel castellà, ha ampliat el significat del sufix a conjunt o grup de persones que exerceixen una professió, càrrec, etc: professorat, alumnat, electorat... És per això que ell proposa rebutjar aquest ús perquè són conceptes que desmaneguen la llengua, a més a més que la resta de llengües europees que comparteixen el dit sufix, tenen només el significat primer (vos aconselle que el llegiu per acabar de fer-vos-en la idea).

Des del meu punt de vista, puc estar d'acord i alhora en desacord. Podria estar en desacord posant l'exemple del sufix -er, que té significats tan diferents (oficis: carnisser; arbres: taronger; lloc o cau: formiguer), i, de moment, no es desmanega la llengua per aquests significats tan diversos. Així doncs, no passaria res si aquest -at pren aquesta accepció nova.

Altrament, i malgrat aquest primer argument en desacord, em tombe per donar suport al Bibiloni i rebutjar aquest segon significat de què parlem, de conjunt o grup. El fet complicat seria exposar una alternativa de sufix, i la proposta que jo faig és, seguint els nostres prefixos i reivindicant-los envers els distorsionadors, recuperar el sufix -am, que vol dir això mateix, grup o conjunt: paperam, fullam, etc.

Al remat de tot, tampoc ha de resultar tan estrident dir el professoram, alumnam, electoram. Tot depén de la repetició dels mots que es faça, fins que acabe esmussant-nos i ja no ens sone tan malament. Fet i fet, que el castellà ho faça d'aquella manera no ha d'impedir que nosaltres no fem via amb les nostres formes, i com diu el Bibiloni defensar-nos de les dependències. A mi, no em fa gaire gràcia això del llenguatge sexista, però no vol dir que hi siga insensible; així doncs, quan trobe una solució dalt o baix encertada i explicada per la nostra llengua, la faig servir. En aquest cas jo ja faig servir professoram i alumnam en els meus texts. Depén de nosaltres llevar-nos de damunt els complexos.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El sufix "-am", al meu modest parer, s'usa amb sustantius concrets i no pas abstractes: "budellam","mamellam","costellam",etc. Intuïsc que, a banda de significar "conjunt de", té un valor augmentatiu i, de vegades, pejoratiu. Caldria anar amb molt de compte a usar-lo com proposes. A mi, personalment, un cas com el de "professoram" em sona francament estrany. Seguiré la proposta de Bibiloni. Jes

dospoals ha dit...

Sí que sona estrany, però com ja he dit, a força de repetir, al final es queda, com moltes de les coses que ens ariben del castellà, de l'anglés, etc. Però siga el que escrit jo, o el que diu el Babiloni, el fet és que cal fer fora ja aquest -at.

Free counter and web stats