dimarts, 15 de setembre del 2015

Dels complements de règim

Les construccions sintàctiques són un drama per a molts alumnes d'institut, tant dels de l'ESO com del del Batxillerat, i fins i tot en aquesta etapa darrera, el percentatge d'alumnes que dominen el tema és ben minso, tristament. Per a jo la sintaxi és molt important, perquè implica que els alumnes han de saber reflexionar sobre u dels objectes que més usen, que és el llenguatge. Tanmateix, no crec que en aquesta edat (18 i 19 anys) encara tinguen el cabet prou centrat com per a racionalitzar-la: aquesta és la meua experiència com a professor, he de dir.

Amb tot, voldria parlar d'un fet que em posa a prova en aquest afer de les construccions sintàctiques que vénen donades en els llibres de text o en pàgines d'internet. Em referisc al verb amenaçar, que és usat com a exemple de verb que inclou complements de règim. En el meu cas, sempre he estat ensenyant que l'oració Ha amenaçat el jugador amb l'expulsió, inclou un complement de règim verbal: amb l'expulsió. Però d'uns anys ençà, reflexionant-hi crec que és més aïna un complement circumstancial d'instrument. Per què?

En els raonaments que faig als meus alumnes per a trobar els complements instrumentals, els explique que aquest complement indica mitjà o eina que fem servir. Així en l'oració He tallat el pa amb el ganivet, aquest amb el ganivet és un circumstancial d'instrument perquè el ganivet és l'eina (instrument) que fem servir per a tallar el pa.  Ara bé, és amb l'expulsió de totes totes un complement de règim o d'instrument? ¿No podríem considerar l'expulsió un instrument (mitjà o eina) que es fa servir per a amenaçar?

Free counter and web stats