dijous, 22 de maig de 2014

De cohesions i incoherències per a ser adequats

Quan faig classe als alumnes de batxillerat toquem el tema de l'adequació, la coherència i la cohesió; tants anys parlant d'açò i enguany m'ha vingut el pensament. Si diem que un text és adequat, coherent i cohesionat, quan no ho és hi diem inadequat, incoherent i descohesionat, i amb açò algun alumne espavilat em podria demanar, i per què no és incohesionat atés que els altres dos comencen també per in-? De moment no m'ha fet ningú la qüestió i per a avançar-m'hi tire mà dels diccionaris.

Doncs bé, ací van les sorpreses. De bestreta, el DIEC no arreplega la paraula cohesionat (com sí que fa amb adequat i coherent), de manera que no tenim oficialment un altre adjectiu de cohesió que no siga cohesiu. Per tant, la Maria Josep Cuenca (professora meua de la facultat) ja fa una falta quan titula un article seu així: Estudi estilístic i contrastiu de l'arquitectura de l'oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat. En segon lloc, no sanciona el mot negatiu de cohesió: ni descohesió ni incohesió i de retruc ni descohesionat ni incohesionat

Segona sorpresa, tire mà del DCVB i si bé tampoc esmenta cohesionat, ni descohesió ni descohesionat (tal com fa l'oficial), ves per on es marca una incohesió que em deixa parat, però no incohesionat.

Podrem posar un poc de coherència en aquest embolic?

dimecres, 7 de maig de 2014

Predestinar

D'entre les coses que he aprés de la llengua és que els usuaris la parlem i l'escrivim amb inèrcia, és a dir, copiem els usos lingüístics que trobem en altri i a vegades no es fixem si són adequats o exactes: simplement repetim i anem fent. Un exemple d'aquesta continuïtat lingüística és el mot predestinar, de què transcric la definició del DIEC:

1) Destinar per endavant. Tot semblava predestinar-lo a l’èxit; 2) Déu, destinar per endavant (algú) a la salvació.

El tocat és que predestinar és un mot que per sentit hauria de ser el mateix que destinar, de què transcric la definició del DIEC:

1) Fixar per endavant la sort (d’algú o d’alguna cosa). La Terra ha estat destinada a esdevenir un planeta mort; 2) determinar per endavant l’emprament, l’acció, la condició futura (d’algú o d’alguna cosa). Destinar part del pressupost a la construcció d’un pont. Edifici que ha estat destinat a oficines. Hores que destinava a rebre el públic; 3) algú, decidir per endavant (allò que farà). Havia destinat d’anar als Alps quan arribés la primavera.

No trobeu que les definicions 1 i 2 de predestinar coincideixen amb les definicions 1 i 3 de destinar? És possible que predestinar siga una redundància de destinar? Però per a confondre'm més, al DCVB predestinar és documentat abans (Llull) que destinar (Lacavalleria). Bon dubte tinc.
Free counter and web stats