dissabte, 16 de novembre de 2013

De contestar i respondre

Vet ací un parell que toca el nas, i tinc la sensació que no té la divisa de perillós com la parella provar-tastar. Al DCVB diu que contestar és actuar davant un fet o discutir i com a tercera accepció diu que és sinònim de respondre, amb un exemple modern, del final del XIX. En cas contrari, el DIEC posa com a primera accepció respondre, i deixa en segon lloc, actuar davant un fet o discutir.

El meu dubte és, ¿ha fet bé el DIEC de sancionar com a correcte contestar com a sinònim de respondre, i damunt posar-lo en primer lloc, malgrat la joventut documentada de la interferència de significats que esmenta el DCVB?

Que quede clar que jo ja m'esforce d'anys ençà a fer-ne la distinció i ja no conteste preguntes, cartes, al telèfon, sinó responc...

divendres, 1 de novembre de 2013

Amb i els complements del predicat

Explicava en aquell moment als alumnes què eren els complements de règim verbal i vaig copiar-los una llista de verbs que duien aquesta mena de complements. Mentre ells la copiaven de la pissarra, u em va demanar, amenaçar també duu complement de règim? Si amenacem algú, eixe algú ho és? Tot seguit li vaig respondre que el complement de règim feia referència a aquella construcció introduïda per la preposició amb, per exemple: Va amenaçar el jugador amb una expulsió, en què amb una expulsió és el règim.

Aleshores de sobte, em va sortir una flamerada: a vore si amb una expulsió no és un complement de règim, sinó un complement circumstancial d'instrument com serien els exemples següents: Va tallar el pa amb un ganivet; Va enganyar el seu germà amb mentides; Va resoldre el problema amb una equació.
Free counter and web stats