divendres, 21 de juny de 2013

Vacances


Un altre curs més, aquest blog tanca per a descansar, cercar temes nous i ordenar les idees. Ens llegirem a partir del 16 de setembre.

Gràcies per la vostra visita i interés.

divendres, 14 de juny de 2013

De coses arcaiques


A l'hora d'explicar als meus alumnes el tema de la dièresi, sempre toque pedra quan arribem a les excepcions, concretament en els composts d'isme. Roda i volta, m'aparelle de paciència i intente explicar-los-la de manera raonada, és a dir, que qui ha tingut la idea d'establir-ne una regla, ho ha fet seguint un fet lògic i raonat. És així que, quan els dic que lluïsme i proïsme no duen dièresi, els raone que no són cap compost sinó que són uns mots que han evolucionat. De retruc, els dic que si en fem la traducció al castellà, per exemple, aquests mots són diferents que si foren un compost. Mirem aquests exemples:

proïsme;prójimo (castellà);prochain (francés);prossimo (italià); proximo (portugués), etc.
lluïsme;luismo (castellà);lods (francés);

Com veiem (dic als alumnes), no són cap compost. Si mirem ara aquests mots, vorem que sí que són composts i són traduïbles a les altres llengües sense gaires canvis. Aleshores els escric:

egoisme;egoísmo;égoïsme;egoismo;egoísmo
deisme;deísmo;déisme;deismo;deísmo

Però de sobte em passa pel cap arcaisme, i pense: la composició d'isme es fa després de l'arrel de l'adjectiu, sense modificar el mot, ¿què passa amb arcaisme, si l'adjectiu és arcaic? No hauria de ser arcaïquisme? He mirat les altres llengües i hi ha el següent:

Arcaisme;arcaísmo;archaïsme;arcaismo;arcaísmo
arcaic;arcaico;archaïque;arcaico;arcaico.

La resposta, evidentment cal cercar-la al grec clàssic, que hi diu ἀρχαῖος, en aquest cas αρχαϊσμός, i per això no fem arcaïquisme. Ara bé, si haguérem de ser regulars, crec que la paraula hauria de ser aquesta: arcaïquisme.
Free counter and web stats