dimecres, 17 d’abril de 2013

De merenga


Normativament cal dir així aquest dolç: la merenga, però en valencià (per exemple) diem el merengue, talment com ho diuen en castellà. El DIEC considera incorrecte dir merengue (amb aquesta e final que, a més a més, fa masculí el nom) i manifesta que cal dir merenga, acabat en a, i de retruc, en femení, tal com és en francés. Tanmateix, el tocat és que tant l'u com l'altre haurien de ser considerats incorrectes.

Si mirem el mot en francés hom hi diu la meringue: en femení, sí, però amb una i que en català normatiu no està. Per tant, si haguérem de ser fidels al mot francés, hauríem de sancionar meringa i no merenga (ni merengue, com tan encertadament fa el DIEC). Comptat i debatut, corregir algú que diu merengue fent-li dir merenga sembla, des del meu punt de vista, igual d'autoenganyós que tarde i tarda. Caldria dir-hi doncs, meringa.

Nota: correcte, és possible que siga molt complicat canviar merenga per meringa, i tot açò i allò. Però bé, si hom considera que els valencians hauríem de corregir-nos a merenga i que no hi posem excuses que no és tan difícil, doncs el mateix per a aquells qui diuen merenga...
Free counter and web stats