Normativament cal dir així aquest
dolç: la merenga, però en valencià (per exemple) diem el merengue,
talment com ho diuen en castellà. El DIEC considera incorrecte dir
merengue (amb aquesta e final que, a més a més, fa masculí el nom)
i manifesta que cal dir merenga, acabat en a, i de retruc, en femení,
tal com és en francés. Tanmateix, el tocat és que tant l'u com
l'altre haurien de ser considerats incorrectes.
Si mirem el mot en francés hom hi diu
la meringue: en femení, sí, però amb una i que en català normatiu
no està. Per tant, si haguérem de ser fidels al mot francés,
hauríem de sancionar meringa i no merenga (ni merengue, com tan
encertadament fa el DIEC). Comptat i debatut, corregir algú que diu
merengue fent-li dir merenga sembla, des del meu punt de vista, igual
d'autoenganyós que tarde i tarda. Caldria dir-hi doncs, meringa.
Nota: correcte, és possible que siga
molt complicat canviar merenga per meringa, i tot açò i allò. Però
bé, si hom considera que els valencians hauríem de corregir-nos a
merenga i que no hi posem excuses que no és tan difícil, doncs el
mateix per a aquells qui diuen merenga...