Com he esmentat en
algun text de fa temps, el parlant sempre tendeix a la regularitat en
molts aspectes lingüístics, per exemple, en la formació de les
paraules. Ben conegut és el cas del parell artiste-artista o
pediatre-pediatra en què el parlant popular intenta donar un gir
masculí a una paraula acabada en -a sospitosa de femenina (ço
mateix passa també al contrari, amb la generació de mots femenins
de masculins històrics: metge (metja o metgessa) o jutge (jutja o
jutgessa).
El dubte que pose
hui és el cas filòleg, filòloga, ço és, els sufixs -leg, -loga.
Com és possible que ací no s’ha produït una regularització, bé
filòleg-filòlega o filòlog-filòloga? ¿Hi ha algú que ho haja
estudiat? He escrit filòlog i filòlega al Google i he trobat moltes
pàgines on els internautes fa servir aquest parell “incorrecte”
però tendent a la regularitat. He cercat filòleg al Coromines i hi
diu que al Diccionari Labreu del 1839 hi ha filólogo i al del 1888
hi ha filòleg. De retruc, en aquest diccionari alguerés hi ha el
mot cardiòleg i la pronunciació és cardiòlog.
M’agradaria llegir algun
article del tema si és que n’hi ha.