diumenge, 29 de novembre de 2009

Desconéixer

Per a fer la negació en català tenim uns quants prefixos (a, des, in) i també la paraula no. El parlant disposa el prefix en la paraula i només sobreviu la proposta amb més èxit per la raó que siga: per exemple, asimètric i no desimètric o insimètric. D'altres casos, hom pot afegir dos o tres prefixos, tot tenint present el matís semàntic que pot contenir: per exemple, no és igual en dret al·legal que il·legal; en aquest cas la supervivència és per raons de precisió lingüística. Pel que fa a la paraula no, en el primer cas podríem dir perfectament no és simètric, mentre que en el segon no podríem dir que no és legal tan alegrement, perquè no seria precís del tot.

He fet aquesta introducció per a parlar del terme desconéixer. Temps arrere ja vaig comentar l'estat de confusió que hi ha entre saber i conéixer. En aquest estadi la tendència amb més força sembla que és la de substituir la paraula saber en el sentit de Conèixer completament, tenir coneixença que (una cosa) és, s’ha esdevingut, per la informació que en tenim, influenciat més que res per les males traduccions del l'angles know, que no fa aquesta distinció que sí que fa el català: Do you know the answer? Do you know him? (Saps la resposta? El coneixes?)

Què té que vore la negació amb prefixos i el verb conéixer? Doncs bé, ara és habitual (la tendència) dir que tal polític desconeixia tals fets, o que tal lladre desconeixia els càrrecs que hom li imputava. El català popular seguiria una altra tendència, simplement hi diria no sabia els fets, no sabia els càrrecs. En qüestions de tendències, la primera és més forta perquè va afavorida pels parlants amb un grau alt de cultura i amplificat pels mitjans de comunicació. Al remat, serà la que acabarà imposant-se a l'hora de tenir en el nostre lèxic en una paraula només no saber una cosa (ja que desaber no ha triomfat com a tendència). Pel que fa l'IEC, inclou la definició lògica de no conéixer algú: idò com t'has engreixat, t'havia desconegut! Però en una altra definició, la primera, hi diu, No conéixer. Ell desconeix completament la qüestió; aquesta definició contradiu la de conéixer, perquè hi diu més o menys complet, i en la de desconéixer hi diu completament en l'exemple. Per cert, el DCVB la definició primera i l'exemple que hi posa No conéixer, ignorar, cast. desconocer. És que desconexen es fets y ses empreses del gran Ramon Llull, Ignor 55. és un exemple modern (final del segle XIX); si mirem les altres accepcions, ja són les medievals i tenen els altres significats.

Per a acabar, ¿podríem dir que aquest ús de desconéixer (no saber) és d'àmbit d'abast mundial? En anglés, hom té els verbs not to know, ignore i be ignorant of (ja parlarem d'aquest verb un altre dia); en francés, ignorer; en castellà, desconocer; en portugués, desconhecer; en italià, sconoscere.

Així doncs, des d'un punt de vista professional, ¿mantenim el significat de no saber de la paraula desconéixer, o el dediquem exclusivament al fet de no conéixer?(aquesta darrera acció molt més feixuga de corregir, més pesada de parar-hi esment quan parlem, etc.).

diumenge, 15 de novembre de 2009

En català tenim les contraccions següents: al, del, pel, cal. Hom podria intuir que l’article masculí singular no pinta gaire fava quan actua amb la preposició. Seria com si el parlant, doncs, en aquest cas del masculí, considerara (mil•lèsimes de segon cerebrals) que no afecta a la comunicació el fet de perdre el cos de l’article en fondre’l amb la preposició.

Ves per on en català tenim dos tipus d’articles, el no personal (el, la, els, les) i el personal (en, na). Sintàcticament, són això articles, i tant l’u com l’altre tenen la importància que tenen per aquest fet: trobe que cap està per damunt de l’altre, ni té més privilegis que l’altre. Ara fixem-nos en els casos següens:

Dóna això a en Joan.
Això és d’en Miquel.
Va ser resolt per en Robert.

Malgrat que són articles, en aquest cas la norma obliga a no fer la contracció (evidentment per escrit, ja que el parlant ben bé que hi diu:

Dóna això an Joan.
Això és den Miquel.
Va ser resolt pen Robert.)

El meu dubte és: ¿tan dolent seria ser sistemàtic en aquest fet de la contracció dels articles, i deixar que en l’escrit també els articles personals es contragueren també amb les preposicions?

Hi apunte dos casos per acabar la reflexió:

Hem anat a can Josep perquè ens duguera al bancal que s’ha comprat a son Sant Joan.
Free counter and web stats